Diputat al parlament hongarès (1906), s’oposà a la magiarització de Transsilvània, i el 1918 proclamà la unió d’aquesta regió a Romania. Fundà (1926) el partit nacional-agrari, i fou president del consell (1928-30 i 1932-33). Aliat amb el feixista Codreanu (1937), afavorí l’adveniment del mariscal Antonescu, pels quals càrrecs el 1947 un tribunal popular el condemnà a cadena perpètua.