Germà de Josep de Manjarrés. Estudià a les classes de la Junta de Comerç. Fou un dels membres de la primera promoció d’enginyers industrials. En 1856-60 fou catedràtic de química general de l’Escuela Industrial de Sevilla, on fou més tard catedràtic de química orgànica (1860-66) i director (1863-66), càrrec que exercí des del 1868 a l’Escola Industrial de Barcelona. Instal·là l’Escola d’Enginyers a la Universitat de Barcelona (1871), on creà un museu mineralògic. El 1873 fou nomenat director de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i el 1891 tornà a Sevilla, com a catedràtic de la facultat de ciències. Fou membre de diverses acadèmies i entitats científiques i del consell general de l’Exposició de Barcelona del 1888. Escriví llibres de text i els tractats Fabricación clarificadora y mejora de los aceites (1877) i Extracción de los aceites de los orujos oleaginosos... (1879), entre d’altres, i dirigí la revista barcelonina “Guía de la Industria” (1870).
Ramon de Manjarrés i de Bofarull
© Fototeca.cat
Enginyer industrial.