Fill de Pere Marc Lo Prohom, senyor de la baronia d’Eramprunyà. Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’Ausiàs i Arnau Marc.
Entrà força jove al servei de la corona: el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials. El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès. Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells. Fou jurat (1338-1345) i conseller (1347) de València. Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por a possibles represàlies. A la mort del seu germà Pere, inicià diversos procesos per a inhabilitar el seu nebot Pericó Marc, que era sord-mut, i per a reclamar els seus drets com a llegítim hereu d’Eramrpunyà, obtenint el 30 de juny de 1351 una sentència favorable als seus interessos. Va vendre el senyoriu d’Albalat a Berenguer de Codinats, mestre racional de Pere el Cerimoniós i es traslladà a viure a Barcelona amb la seva família. Conseller de Pere el Cerimoniós i diputat del General de Catalunya, el 7 de desembre de 1360 el mateix rei l’armà cavaller de Sant Jordi per a recompesar l’actuació dels seus fills en la Guerra dels dos Peres. L’acta d’investidura es va fer al monestir de Pedralbes davant la família reial i els principals membres de les famílies nobles de Catalunya. La data de la seva mort cal situar-la al voltant del 16 d’octubre de 1375, dia en què es publicà el seu testament, que havia estat atorgat el 29 de maig de 1369.
Del seu primer matrimoni amb Constança Messeguer, filla d’Arnau Messeguer, cambrer de Jaume II, van néixer dues filles: Bartomeua Marc, casada amb el cavaller valencià Jaume Castellà, i Constança Marc, casada amb el cavaller valencià Guerau Fabra, Senyor de Quartell. Del seu segon matrimoni amb Guillemona d’Esplugues, filla d’una noble família valenciana, els Esplugues, senyors de la Pobla Llarga, tingué deu fills: Arnau Marc, Jaume Marc, senyor d’Eramprunyà i poeta, casat amb Serena de Gualbes i Desbosch, neta de Pere Desbosch, senyor dels castells de Burriac i Vilassar, Pere Marc, senyor de Beniarjó i poeta, casat amb Elionor Ripoll i Constantí i pare d’Ausiàs Marc, Blanca Marc, casada amb el donzell Guerau de Gualba, Violant Marc, casada amb Bonafonant de Vallebrera, Isabel Marc, abadessa del monestir de Pedralbes, Ramona Marc, monja del monestir de la Saïdia de València, Clara Marc, monja del monestir de la Saïda, Berenguer Marc, Mestre de l’Orde de Montesa, i Francesc Marc, llicenciat en lleis i canonge de la Seu de València. Va tenir un fill natural, Lleó Marc (? - Xipre, ~ 1411), mercader i patró de la galiota Santa Eulàlia. El 1387 figurava com a jutge d’imposicions de la Llotja de Barcelona. Prestà grans serveis a Pere de Lusignan, rei de Jerusalem i de Xipre, que li va recompensar amb un feu al Regne de Xipre. Del seu matrimoni amb Violant Sentbreç va néixer el poeta Arnau Marc.