Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca. Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França (1792). A Baiona escriví Aviso al pueblo español, on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa. Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat. El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior. Havent tornat a França (1813), estigué a punt d’ésser condemnat a mort, a Nimes (1817). El 1820 tornà a Sevilla, però en fou expulsat, a causa de les seves idees extremistes.