Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona (1958), d’on fou catedràtic de literatura espanyola. Fou lector de castellà a Liverpool (1961-62). Com a poeta en castellà —Fiesta en la calle (1961), Abrir una ventana a veces no es sencillo (1965), Algunos crímenes y otros poemas (1971), Aire sin voz (1974), Esta noche (1978), El significado de nuestro presente (1983), El muro de Berlín (2003), Poesía secreta.1961-2004 (2010) i Variaciones sobre un mismo paisaje (2012)— combinà el realisme amb una lírica imatjada. Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, col·laborà a Destino, Ínsula, Estudis Romànics, i activament a la premsa, crítiques que són a la base d’alguns dels seus títols. Publicà llibres i antologies com Poesia popular política del segle XIX (1967), Sobre literatura catalana i altres assaigs (1968), Ejercicios literarios (1969), Antologia catalana del segle d’or (1970), La nueva literatura en España y América (1972), La literatura popular en España en los siglos XVIII y XIX (1977), La literatura hispanoamericana (1983), El modernisme literari (1984), Literatura hispanoamericana: del modernismo a nuestros días (1987) i, amb Jordi Gracia, La llegada de los bárbaros. La recepción de la literatura hispanoamericana en España, 1960-1981 (2004).
L’any 1980 publicà, en col·laboració amb Jaume Pont, La nova poesia catalana: estudi i antologia, que confirmava el relleu en la poesia catalana dels anys setanta. Posteriorment, ampliada, es traduí al castellà La nueva poesía catalana (1984).