Jesuïta (1895), fou professor a Lovaina (1940-44). Es dedicà als problemes gnoseològics i metafísics i tractà de conciliar el tomisme i el neokantisme. És autor de Le point de départ de la métaphysique (1923-26), Études sur la psychologie des mystiques (1924-31) i Précis d’histoire de la philosophie moderne (1933).