Deixeble de Claude Bernard i professor al Collège de France, es destacà per les descobertes d’aparells destinats a enregistrar gràficament l’acció vital de determinats òrgans, com l’esfigmògraf, el pneumògraf, etc, i de diferents mètodes de cardiografia intracardíaca. Juntament amb Élie de Cyon, establí la llei de la constància del treball del cor, que porta el seu nom. De les seves obres es destaca La Méthode graphique dans les sciences expérimentales... (1878).