i Marganell | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Marganell

Municipi
Bages
El Raval de Cal Janet, a Marganell
© Fototeca.cat
Municipi del Bages, situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell , afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.
Població: 
308 h
[2009]
Extensió: 
14 km2

Situació i presentació

Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc (Anoia). Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982.

El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni. Les altituds oscil·len entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera, els 673 m del monestir de Santa Cecília i els 1 224 m del cim de Sant Jeroni. La riera de Marganell neix sota el coll de Can Maçana, es nodreix amb l’aigua de nombroses fonts, entre les quals les més importants són les de la Jaia i del Bisbal, i dels torrents montserratins i desemboca al Llobregat vora el pont de Castellbell.

El terme comprèn, a més del poble de Marganell, cap administratiu, el raval de Cal Nen, la Colònia Puig, el Pla de Roldors, les urbanitzacions de la Calsina i del Casot i el nucli de Santa Cecília.

Travessa el terme una carretera local que uneix Castellbell amb la carretera local a Sant Salvador de Guardiola.

La població i l'economia

Al final del segle XVIII la població ( marganellesos ) era de 114 h. D’ençà d’aquest moment i fins a l’elaboració del primer cens modern el 1860, la tendència de la població fou a créixer. Al llarg de la segona meitat del segle XIX la població va davallant. Entre els anys 1900 i 1960, es donà un creixement força continuat. La pèrdua més important de població es veié entre el 1960 i el 1970. Els darrers censos del segle XX confirmen aquesta tendència decreixent: el 1986 s’empadronaren 217 h, 211 h el 1991 i 275 h el 2005.

L’agricultura és encara avui la principal activitat econòmica del municipi, mentre que la ramaderia és un complement. Els principals conreus són el blat, les hortalisses, les oliveres, els ametllers i la vinya; per al regadiu s’aprofiten les vores de la riera.

Hom elabora mató de manera casolana, que és enviat diàriament a Barcelona i venut en el petit mercat de Montserrat, al qual els marganellesos solen pujar tot l’any amb aquest i altres productes de llurs horts i granges. Les parades de les pageses de Marganell a la placeta de la Font del Portal, i abans en altres indrets de l’esplanada del santuari, constitueixen una de les estampes típiques de Montserrat.

El poble de Marganell

La part més cèntrica del poble de Marganell (679 m; 118 h el 2006) és formada per tres petits nuclis situats al costat de solell, a mà esquerra de la riera: el Carrer de la Tenda o del Florí, on hi ha la casa del comú, el raval de Cal Janet i el raval del Cisó.

La parròquia de Sant Esteve de Marganell fou cedida pel bisbe de Vic Ramon Gaufred a l’abat Guillem, de Santa Cecília, l’any 1143. La senyoria i el patronat eclesiàstic passaren, al segle XVI, del monestir de Santa Cecília al de Montserrat. El temple parroquial —dependent des del 1880 del bisbat de Barcelona—, destruït l’any 1936, era situat en lloc solitari, a la dreta de la riera i a l’extrem SE del poble.

El 1945 fou inaugurada una església nova, construïda segons projecte del P. Celestí Gusi, de Montserrat, al raval de Cal Janet, el més cèntric de Marganell.

Entre les associacions culturals i recreatives que hi ha al municipi destaca la Societat Cultural i Recreativa de Marganell. La festa major se celebra el segon dissabte de setembre, i el segon diumenge de maig es fa la festa del Panellet.

El lloc de Marganell és esmentat ja l’any 867 “al comtat de Manresa, als límits del Montserrat, al lloc anomenat Marganello ”. Estigué inclòs en el terme del castell Marro, documentat des de l’any 901, del qual no es coneix cap vestigi arqueològic i la situació del qual roman també imprecisa. Hom creu que devia ésser en un lloc proper al monestir de Santa Cecília, entre els torrents de les Coves i de la Font del Llum a sopluig dels pics més alts de Montserrat i amb bones vistes damunt la vall de Marganell.

Altres indrets del terme

Els altres indrets del terme a destacar són el Sant Benet de Montserrat , situat al replà de la montanya , Santa Cecília de Montserrat , la Colònia Puig , el Pla de Roldors i les urbanitzacions de la Calcina i el Casot .

Col·laboració: 
JoMG
Llegir més...