Era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d’Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III. Fou mare del comte Jaume II d’Urgell, i, vídua (1408), l’influí en el govern comtal i en la seva pretensió al tron reial, arran del compromís de Casp (1412). Hom li atribueix d’ésser instigadora de la rebel·lió del seu fill contra Ferran I de Catalunya-Aragó (1413), que acabà amb la rendició de Balaguer i l’empresonament de Jaume d’Urgell. Li foren confiscats els béns; tanmateix, el rei atorgà, a ella i a les dues filles solteres, 5 000 florins anuals (1414). Residí a Saragossa i a Morella, on ordí una conspiració per a alliberar el seu fill, que fou descoberta (1414) i fou causa dels seus diversos empresonaments a Cullera, en una alqueria prop de València, i a Alacant. El rei Alfons IV li assignà una pensió mòdica, però li mantingué la reclusió. Traslladada a Morella (1419), hi morí.