Margarida de Parma

Filla del duc Carles III de Parma. En ésser assassinat aquest (1854), fugí a Venècia, on conegué el pretendent tradicionalista a la corona d’Espanya, Carles (VII), duc de Madrid, amb qui es casà l’any 1867. Acompanyà el marit, i residí amb ell a Navarra, on es dedicà a obres benèfiques.