El període protodinàstic (3000-2450 aC) hi és representat per sis temples d’Ištar. Conquerida per Sargó, passà a poder de la dinastia d’Accad (2371-2230 aC) i, després, al de la dinastia III d’Ur (2113-2006 aC). A partir del 2006 aC, Mesopotàmia fou envaïda pels amorites, els quals fundaren una dinastia a Māri. Iaḫdunlim (~1810 - 1800 aC) fou el creador del regne. El govern de Iasmaḫ-Adad (1800-1778 aC), imposat pel seu pare, Samsi-Adad d’Assíria, conclogué amb la revolta de Zimrilim, fill de Iaḫdunlim, el sobirà més important de Māri (1788-1758 aC): sotmeté els caps de l’Alta Mesopotàmia, frenà els nòmades, multiplicà les relacions diplomàtiques (amb Hammurabi, entre altres) i afavorí l’agricultura i el comerç, la seva principal font de riquesa. Conquerida, però, Māri per Hammurabi el 1760 i desmantellada el 1758, el regne desaparegué de la història, encara que la ciutat continuà fins a l’època sassànida (s III). Les excavacions franceses de Māri han lliurat importants vestigis arquitectònics i sobretot un ric arxiu (20 000 tauletes en cuneïforme), comparable als de Nuzi, Alalakh, Tall al-'Amārna, Khorsabad i Ugarit.