Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols. El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella. El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca. El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona (1320). Ingressà com a monja a Sixena (1322), però després tornà a Barcelona, on fundà el monestir de Montsió (1374). Fou soterrada al convent de Santa Caterina.