Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon (o d’Antioquia). Es digué Margarida abans de casar-se (1185) amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller. Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica (mort el 1207), amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica; i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes.