Filla de l’emperador Carles VI, aquest féu conèixer la pragmàtica del 1713, que assegurava els dominis patrimonials dels Àustria a Maria Teresa, avantposant-la a les filles del seu germà gran Josep I, però quan morí (1740), Frederic II de Prússia envaí Silèsia (1740-41) i l’elector de Baviera es proclamà emperador, amb el nom de Carles VII (1742). Amb l’ajuda d’Anglaterra i Hongria, Maria Teresa féu coronar emperador (1745), amb el nom de Francesc I, el duc Francesc III de Lorena, amb el qual s’havia casat el 1736. Per la pau d’Aquisgrà, que posà fi a la guerra de Successió austríaca (1740-48), fou reconeguda la dita coronació i la cessió de Silèsia a Prússia, el ducat de Milà a Savoia i els ducats de Parma i Piacenza i Guastalla a Espanya. Participà en la guerra dels Set Anys (1756-63) i, amb escrúpols, en el primer repartiment de Polònia (1775). En morir el seu marit (1765), coregnà amb el seu fill Josep II. Seguint les directrius del seu ministre Kaunitz, inicià reformes fiscals i administratives i reorganitzà l’exèrcit.