Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498. Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó (1500), en enviduar (1504) l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa.
Publicà De laudibus Hispaniae (vers el 1495), per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum (Saragossa, 1509), edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus (Alcalà, 1530). Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya-Aragó i, més concretament, en l’episodi de la guerra civil. Seguí, en bona part, la versió castellana de la Vita de Joan II, del jurista i historiador saragossà Gonzalo García de Santa María, que hi treballà entre el 1501 i el 1515. La dedicà a l’emperador Carles V, i representa una síntesi de la interpretació humanística (a l’estil de Beccadelli i de Bartolomeo Fazio) i providencial del regnat dels Reis Catòlics; no s’estigué d’elogiar extraordinàriament l’obra d’Erasme. El 1539 en fou publicada una versió castellana, mutilada.
Preciosa font de notícies polítiques i culturals són també els seus Epistolarum familiarum libri XVII (Valladolid, 1514), que dedicà a l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó. N'hi ha publicada una selecció per P.Verrua (1940).