La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia. El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló. El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per la costa, des del Molinell a la badia de Xàbia i, per l’interior, les conques baixes del Girona i del Gorgos. Gaspar Escolano, al començament del s XVII, enumerava com a viles i llocs de la comarca, a més de Dénia i Ondara, Xàbia, Verger, Miraflor, Setla, Mira-rosa, Beniarbeig, Tormos, Ràfol, Negrals, Pedreguer, Gata, Sagra, Sanet, Benicadim, Beniomer, Benimeli, Matoses i Pàmies. El ròssec morisc es pot detectar encara als poblets de muntanya, abandonats amb motiu de l’expulsió del 1609 i mig repoblats amb la immigració mallorquina, originària especialment de sa Marina de Llucmajor. El variat paisatge físic i humà serva fortes semblances amb les Illes: regadiu esquifit i vinyes, garrofers, ametllers i oliveres, bé que modernament hi han estat incorporats els arrossars i els tarongerars.