Fill de Gaspar Marrades i Soler, senyor de la baronia de Sallent de Xàtiva, i d’Anna de Vic i besnebot de Gaspar Marrades i de Soler, lloctinent de Mallorca. Castellà d’Amposta (1635). Serví a les guerres de Milà i el Piemont i, després, de Flandes (1594), des d’on passà al servei dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II en les guerres a Hongria i Transsilvània contra els turcs (1605) i al Friül contra els venecians (1617). Participà en la Guerra dels Trenta Anys a Bohèmia (1618), Hongria (1623) i Alemanya (1624). Ferran II el nomenà comte del Sacre Imperi, i l’envià d’ambaixador seu a Munic i a Madrid (1625). Ascendit a general (1622) i a mariscal (1626), el 1627 fou nomenat comandant suprem de Moràvia, i posteriorment, fins a la mort, general de la corona de Bohèmia.