Format a Llotja, Barcelona, com a pintor. Participà en la primera onada avantguardista catalana i promogué, amb Rafael Barradas, el vibracionisme , el 1920. Fundà i dirigí la revista Parthenon, i col·laborà en els diaris barcelonins Las Noticias i La Vanguardia i en el madrileny El Imparcial. Amb Claudi Mimó i Blasco fundà una efímera Associació de Pintors i Escultors de Barcelona (1928). A la postguerra promogué els Cicles Experimentals d’Art Nou (1948) i regí galeries d’art, a les quals incorporà les noves tendències. Col·laborador assidu d'El Correo Catalán, són especialment destacables les seves crítiques primerenques. Posteriorment esdevingué crític de la revista Jano. Fou membre de l’Association Internationale des Critiques d’Art, i obtingué premis de periodisme i de crítica.