OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Joan Marsé i Carbó

Juan Marsé
literatura castellana
Juan Marsé
literatura lit
Escriptor en llengua castellana.
Barcelona, 8 de gener de 1933 — Barcelona, 18 de juliol de 2020

Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare (que morí després del part) i prengué els cognoms dels seus pares adoptius. Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir. Passà a viure a París (1961-63), on treballà en diversos oficis i després viatjà per Cuba i Itàlia. Literàriament evolucionà des de postures testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una història que, sovint, s’emmarca en els ambients barcelonins contemporanis, amb una especial incidència en la postguerra. Publicà les novel·les Encerrados con un solo juguete (1961), Esta cara de la luna (1962), Últimas tardes con Teresa (1965, premi Biblioteca Breve i portada al cinema el 1984 per G. Herralde), La oscura historia de la prima Montse (1970, portada al cinema per J. Cadena el 1977), Si te dicen que caí (1973, premi internacional de literatura México), La muchacha de las bragas de oro (1978, premi Planeta i portada al cinema per V. Aranda el 1980), Un día volveré (1982), Ronda del Guinardó (1984, premi Ciutat de Barcelona 1985), El amante bilingüe (1990, premi Ateneo de Sevilla), El embrujo de Shanghai (1993, Premio de la Crítica 1994), Rabos de lagartija (2000, premis Nacional i de la Crítica 2001), Canciones de amor en Lolita’s Club (2005), Caligrafía de los sueños (2011), Noticias felices en aviones de papel (2014) i Esa puta tan distingida (2016), i els reculls de narracions Teniente bravo (1987) i La gran desilusión (2004), crònica dels anys trenta i quaranta. El 1997 obtingué el premi Juan Rulfo, el 2002 la Medalla d’Or al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona i el 2008 el premi Cervantes.

Data de revisió: 
2020-07-19

Llegir més...