Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge. La seva obra més important, Principles of Economics (1890), enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial. A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de la demanda, economies internes i externes, excedent del consumidor—, d’una importància cabdal per als posteriors estudis econòmics.