Autodidacte. Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions—. Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra. El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu. El 1914 exposà a Madrid, on s’instal·là. Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924. Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme. Conreà també l’aiguafort i la pintura mural (n’hi ha exemples representatius a Barcelona i a Santa Cruz de Tenerife). Té un museu dedicat a Las Palmas, al Pueblo Canario, que ell creà.