Deixeble d’Obermaier i de Bosch i Gimpera, en 1939-56, com a comissari general d’excavacions, fou cap de l’arqueologia oficial espanyola. La seva nova nomenclatura de la prehistòria peninsular tingué molt de ressò. Catedràtic de les universitats de Saragossa, València i Madrid, publicà Esquema paleontológico de la península hispánica (1941 i 1946) i treballs monogràfics, alguns sobre la cultura talaiòtica a les Illes Balears.