Vida
Instal·lat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia. Gràcies al seu amic Ignasi F. Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley (1935) i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n. º 1 (1938). Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia, decidí formar companyia pròpia. S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat: Tu mujer no es cosa mía, La tía de Carlos, El abuelo Curro i ¿Quién me compra un lío? i aconseguí superar les mil representacions amb El sosiego. Iquino el feu soci del teatre Talía de Barcelona, propietat que compartiren fins el 1959, moment en què passà a ser-ne empresari únic (des del 1982 Teatre Martínez Soria, que tancà definitivament el 1987). Consolidà encara més la seva imatge de còmic popular en obres com La ciudad no es para mí, Bonaparte quiere vivir tranquilo, Juan jubilado, La locura de don Juan, Te casas a los 60. . . ¿y qué? i Guárdame el secreto.
En el cinema participà com a secundari en un bon nombre de films. Però la creació en teatre del personatge còmic que recull els tradicionals enfrontaments entre el món rural i el món urbà i els generacionals amb un to conservador i retrògrad li obrí finalment les portes del cinema com a gran estrella. Així, amb Pere Lazaga feu La ciudad no es para mí (1966), ¿Qué hacemos con los hijos? (1967), El turismo es un gran invento (1968), Abuelo Made in Spain (1968), Hay que educar a papá (1971), El padre de la criatura (1972), El abuelo tiene un plan (1972), El alegre divociado (1975), Estoy hecho un chaval (1975) i ¡Vaya par de gemelos! (1977). El seu últim títol fou una nova versió de La tía de Carlos (1981, Lus María Delgado).
Altres films
1941 El difunto es un vivo, I.F.Iquino.
1942 Un enredo de familia, I.F.Iquino.
1943 El hombre de los muñecos, I.F.Iquino.
1951 Almas en peligro, A.Santillán.
1953 La montaña sin ley, M.Lluch.
1955 El difunto es un vivo, J.Lladó.
1957 Su desconsolada esposa, M.Iglesias.
1958 Sendas marcadas (Huellas del destino), J.Bosch.
1969 ¡Se armó el belén!, J.L.Sáenz de Heredia.
1970 Don Erre que erre, J.L.Sáenz de Heredia.
1980 Es peligroso casarse a los sesenta, M.Ozores.
Bibliografia
- RAMOS, D.: Paco Martínez Soria, su vida y sus éxitos. Guara Ed., Saragossa 1978.