Fou catedràtic de filosofia. Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme; ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern. Presidí l’Academia Española. Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat. De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla (1814), Edipo (1829), Aben Humeya (París, 1830) i La conjuración de Venecia (1834); escriví, a més, Poesías (1833) i la novel·la històrica Isabel de Solís, reina de Granada.