S'establí a Sevilla, on dugué a terme quasi tota la seva producció, molt abundant, basada en l’estudi del natural. Una execució acurada i harmoniosa i unes expressions contingudes, no gens efectistes, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre per la moderació. Cal esmentar-ne Sant Cristòfor (1597; església del Salvador, Sevilla), el Crist de la Clemència (1603; catedral de Sevilla), el Sant Domènec penitent (1605; Museo de Santa Cruz, Sevilla), el retaule de San Isidoro del Campo, a Santiponce (1609), una part del retaule de San Miguel, de Jerez (1617), i la Immaculada, de la catedral de Sevilla (1628).