Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma. Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set (Galleria d’Arte Moderna, Milà) i La convalescent (Galleria d’Arte Moderna, Gènova). De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa (1937; palau de justícia, Milà) i Palinuro (1946; Universitat de Pàdua). Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta (1946).