Com a pintor, preocupat per la perspectiva, uní el linearisme florentí amb el refinament senès: Naixement (1475; Pinacoteca Nazionale, Siena). Com a escultor féu el relleu del Davallament per a l’església del Carmine de Venècia i els putti de bronze de la catedral de Siena (1497-99). Com a arquitecte participà en la construcció del Palazzo Ducale, a Urbino, i de les cases de les ciutats d’Ancona i Iesi. El 1485 dirigí les obres de l’església de Madonna Calcinaio, a Cortona. És autor d’un Trattato di architettura.