S'especialitzà en psiquiatria a Salamanca, Madrid i Heidelberg. Fou director de l’hospital psiquiàtric de Sant Sebastià fins a la seva mort, produïda en un accident. Publicà estudis científics (Dilthey, Jaspers y la comprensión del enfermo mental, 1955 i Libertad, temporalidad y transferencia en psicoanálisis existencial, 1964), contes (aplegats a Apólogos, 1970) i les novel·les Tiempo de silencio (1962), en la línia del realisme social, d’una complexitat narrativa considerable, que ha marcat una fita en la narrativa castellana contemporània i que ha estat portada al cinema per V.Aranda el 1986 i Tiempo de destrucción (inacabada i publicada per C.Mainer el 1975).