Reflectí la seva vida, molt dura i agitada (estigué sis anys embarcat i residí al Brasil i a l’Índia), en novel·les, com Nässlorna blomma (‘Les ortigues floreixen’, 1935). A Suècia publicà llibres de poemes: Nomad (‘Nomada’, 1931) i el cicle Aniara (1956), intent de recrear el vers èpic en la narració d’una història simbòlica d’un viatge espacial, convertit en òpera per K.B.Blomdahl (1959). Un dels poetes més profunds del s. XX, publicà també obres en prosa: Resor utan mål (‘Viatge sense fi’, 1932), una mena de llibre de ruta, i Vägen till Klockrike (‘El camí de Klockrike’, 1948), a part diversos reculls de contes. El 1974 rebé el premi Nobel de literatura juntament amb E. Johnson.