El 1871 el seu pare participà en la comuna de Narbona. El 1919 fou condemnat pel fet d’haver-se negat a combatre contra els soviètics, però fou amnistiat el 1923, a causa de la protesta popular; per aquest fet fou conegut amb el nom de Mutin de la Mer Noire . El 1923 entrà al partit comunista francès: el 1925 era membre del comitè central, el 1931 del buró polític i el 1932 del comitè executiu de la Internacional Comunista, de la qual fou secretari (1935). Paral·lelament, fou també diputat, conseller municipal de París, conseller general del Sena i diputat per Puteaux (1923) i per París (1936). Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 organitzà i animà les Brigades Internacionals. Posteriorment residí a l’URSS, fins el 1939, i a Alger, on fou cap de la delegació del PCF. Després de l’Alliberament, fou elegit diputat per París i secretari del comitè central, el 1947, però el 1952 fou exclòs del partit, com a desviacionista.