Venedor de peix, el 1641 es casà amb una venedora de fruita, Bernardina de Pisa. De caràcter violent, a la presó de l’almirallat aconseguí mitjans per a posar-se en contacte amb burgesos que mantingueren més tard la seva revolta. El restabliment de la gabella de la fruita provocà, des del juny del 1647, els incidents dirigits per ell que el 7 de juliol derivaren en una veritable revolta. El 14 de juliol Masaniello fou aclamat pel poble al costat del virrei, duc de Los Arcos. La seva repressió contra els nobles i contra antics partidaris seus i la seva vida, ostentosament luxosa, provocà el seu assassinat per alguns dels seus col·laboradors el 16 de juliol.
La seva figura fou mitificada ja per Ch. Weise, que el 1683 li dedicà un drama, adquirí un caire romàntic amb l’òpera de R. Keiser Masagniello furioso (1706) i després dels drames d’Albrecht (1789) i d’Ingerman (1815), sobretot amb l’òpera de D. Esprit Auber Masaniello ou la muette de Portici (1828), l’estrena de la qual a Brussel·les, el 1830, provocà la revolució belga contra Holanda.