Situació i presentació
El terme municipal de Masarac té una extensió de 12,53 km2. Comprèn el poble de Masarac, que és el cap de municipi, el veïnat del Priorat i el poble agregat de Vilarnadal.
Limita amb Campmany (NW i W), Sant Climent Sescebes (N), Mollet de Peralada (NE), Peralada (E i SE), Cabanes i Pont de Molins (S) i Biure (SW).
El terme comprèn, a llevant, una part de la plana d’erosió damunt sediments eocènics (els Aspres). La resta del terme és accidentada per la serra d’Altrera, considerada un dels darrers contraforts de l’Albera, amb el puig d’Altrera (163 m), que és l’elevació més important del terme; a llevant d’aquesta serra, a la dreta de l’Anyet, hi ha la serra de Montpedrós (104 m) i, a ponent, al límit amb el municipi de Campmany, hi ha el puig de Cans (101 m) i el Puig Tallat (114 m). El Llobregat d’Empordà forma el límit meridional del municipi amb el de Cabanes. La riera d’Anyet drena el sector oriental i més planer, de N a S, mentre que els fondals dels paratges més occidentals són regats per la riera de Torrella i la riera de Vilarnadal. El terme pertany enterament a la xarxa fluvial de l’esquerra de la Muga. Alguns paratges del terme són coberts de garrics, tipus de vegetació que ha originat el topònim del Garrigar, una partida a llevant de la serra de Montpedrós. Hi resten unes poques hectàrees de bosc de pins i alzines, amb suredes que ja no s’exploten. A la vora dels rierals hi ha oms, freixes i diversos arbres de ribera; s’han plantat pollancres per la fusta.
La carretera local de Sant Climent Sescebes a Figueres passa pel poble de Masarac, a migdia del qual s’inicia la carretera de Masarac a Pont de Molins per Vilarnadal, que enllaça amb l’estatal N-II de Barcelona a la Jonquera.
Masarac pertangué al monestir de Santa Maria de Vilabertran des del 1093, per donació del bisbe de Girona de les dues esglésies que hi havia. Aquesta abadia hi exercí el domini a través del priorat de canonges augustinians establert a Santa Maria de l’Om.
Hom creu que el topònim de Masarac deriva d’un nom de persona llatí.
La població i l’economia
A causa de la seva pertinença a l’àrea de la vinya de l’Alt Empordà, s’hi observa la corba demogràfica característica de la zona, ascendent durant els segles XVIII i XIX (511 h el 1860). Durant el segle XX la plaga de la fil·loxera ocasionà una minva demogràfica, que enllaçà amb l’èxode rural generalitzat del període 1950-70, en què es passà de 328 h a 291 h. A partir dels vuitanta la davallada demogràfica continuà, però de manera desaccelerada fins el segle XXI (258 h el 1991 i 263 h el 2005).
El terme de Masarac, agrícola, pertany a l’àrea del conreu de la vinya de l’Alt Empordà. Els conreus són gairebé exclusivament de secà, llevat d’alguna feixa d’hort. S’hi planten cereals i farratge, i hi resten extensions d’oliverar. Tanmateix la vinya encara és predominant. Hi funciona un celler cooperatiu. La ramaderia porcina, ovina i bovina, i sobretot l’avicultura, representen un recurs econòmic important. Els serveis ocupaven més del 50% de la població activa (2001).
El poble de Masarac
El poble de Masarac forma un nucli habitat força compacte, amb cases que es disposen esglaonades amb poc ordre, vora d’una font, pel vessant nord-oriental del puig d’Altrera, a 85 m. El 2005 tenia 135 h. És un conjunt rural d’arquitectura popular, amb edificis bastits entre el segle XVII i la primera meitat del XIX.
L’església de Sant Martí de Masarac fou reclamada pels benedictins de Sant Quirze de Colera, els quals pretenien que havia estat construïda pels seus antecessors l’any 844. La falsificació del document, pretesament de l’any esmentat, és d’època posterior, dels segles XII o XIII. El cert és que el 1093 el bisbe de Girona, Berenguer Guifré, donà “Sancti Martini de Mesaracho” al monestir de Santa Maria de Vilabertran. Aquesta església fou parròquia fins el 1592, en què la parroquialitat passà a la propera església del priorat de Santa Maria de l’Om, dependent de Vilabertran. Actualment el culte parroquial es torna a celebrar a l’església de Sant Martí, que és situada al nucli del poble. L’església de Sant Martí és preromànica, d’una nau amb un absis de planta trapezial, i ha sofert algunes alteracions. En resten els murs perimetrals, que presenten un paredat de pedres sense tallar disposades en espiga o inclinades en un sol sentit; a les cantonades hi ha grans carreus escairats. Hi ha algunes finestres espitllerades. La porta primitiva va ser substituïda per una porta romànica, del segle XII, situada a migdia. D’arc de mig punt, llinda i timpà, és desproporcionadament gran per les dimensions del temple. Actualment és tapiada, ja que, més tard, s’obrí una altra porta a la façana de ponent. La volta de la nau correspon també a una reforma tardana, i tot l’interior és cobert per una capa d’arrebossat. El Dilluns de Pasqua és tradicional fer una processó des del veïnat del Priorat fins a l’església parroquial. La festa major de Sant Laureà se celebra pel juliol i la festa petita per Sant Martí, al novembre.
Altres indrets del terme
El Priorat
El veïnat del Priorat, 400 m a llevant del cap de municipi, és format per quatre masies escampades i l’església del que fou antic priorat de Santa Maria de l’Om, que li ha donat nom. El 2005 hi eren empadronades 12 persones.
L’església de Santa Maria de l’Om, al pla, a poca distància de la riba esquerra de la riera d’Anyet, entre aquesta i l’antic camí de Sant Climent Sescebes a Peralada, s’alça en un indret ja habitat en època romana. La fundació del priorat canonical augustinià sembla que es produí vers el 1139 i a mitjan segle XV s’extingí la comunitat. El priorat fou definitivament suprimit el 1592 pel papa Climent VII, en secularitzar la comunitat de Vilabertran. Aleshores Santa Maria de l’Om es convertí en parròquia de Masarac, i l’antiga església de Sant Martí passà a ser-ne sufragània.
L’església de l’Om té dues naus que conserven una bona part de la seva estructura romànica. Inicialment era un temple d’una sola nau, a la qual s’afegiren posteriorment dues naus laterals, també romàniques, que li donaren planta basilical. L’enderroc i la reforma subsegüent es degué esdevenir a la darreria del segle XVIII, ja que en la decoració abarrocada de l’interior figura la data de 1783. De l’obra romànica més primitiva resta la meitat meridional de l’absis major. Les naus laterals, construïdes amb carreus molt més grans, s’hi degueren afegir avançat el segle XII. La de migdia, l’única que es conserva, és coberta amb volta de quart de cercle.
Les dependències del priorat, adossades al sud de l’església, s’utilitzen com a masia. Formen, amb l’església, un pati rectangular on potser hi hagué, o hi havia estat projectat, un claustre, a una ala del qual podrien pertànyer les restes d’un embigat que s’adossà al mur del temple.
Vilarnadal
El poble de Vilarnadal és al SW del cap de municipi, al vessant meridional de la serra d’Altrera, a la vall de la riera de Vilarnadal, prop d’unes fonts. Tenia 116 h el 2005. Les cases i les masies de Vilarnadal, dels segles XVI al XVIII, es disposen sense ordre i formen un nucli d’una certa extensió, a ambdós costats del torrent.
L’església de Sant Pere de Vilarnadal s’esmenta el 1362 com a sufragània de la parròquia de Masarac. Al principi del segle XVII figura ja com a parròquia independent. És un edifici del segle XVII o XVIII, d’una nau acabada amb una capçalera rectangular a l’exterior i semicircular a l’interior. La porta del frontis és resseguida per una orla barroca en relleu. Damunt la llinda hi ha altres relleus amb els emblemes del patró.
El castell de Vilarnadal, a l’extrem SW i una mica separat del poble, és situat al cim d’un pujol poc elevat; s’utilitza com a masia, i per tan bona part de la seva estructura defensiva ha estat alterada. És un edifici de planta rectangular, amb dues torres cilíndriques angulars, amb espitlleres d’arma de foc. És notable l’antiga façana principal coronada amb merlets, i les restes d’un matacà, un portal de gran dovellatge i una finestra coronella gòtica, ornamentada amb arquets trilobulats, com una altra que hi ha al mur de migdia (segles XV-XVI). L’activitat cultural és representada per l’Associació Cultural i Recreativa Vilarnadal. La festa major de Vilarnadal s’escau per la festivitat de Sant Pere, al juny.