Germà de Baltasar. Jesuïta, a Catalunya, des del 1759. Exiliat a Itàlia el 1767, estudià dret a Bolonya (1755-59), on contribuí a la fundació de les Memorie enciclopediche. Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals es destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes (Roma, 1786). La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en 20 volums (Madrid, 1783-1805), escrita a Bolonya i a Roma; només aconseguí de publicar en italià els dos primers volums (Foligno, 1781; Florència, 1787), i en deixà quatre d’inèdits en castellà. La part més reeixida, encara útil, és la de l'España romana (volums IV-IX). El seu ultrancer espanyolisme el dugué a presentar l’Espanya visigòtica com a quasi independent de Roma; aquest jurisdiccionalisme històric i doctrinal motivà la inclusió de la Historia a l’Índex romà, el 1826. Desapareguda temporalment la crònica lleonesa del Cid, en el seu primer retorn a Espanya (1798-1801) en posà en dubte àdhuc l’existència. A Roma publicà l'Origine catalana del regnante pontefice Pio settimo (1804) i les biografies de Josep Oriol (1806) i Catalina Tomàs (1807), amb motiu de llur beatificació. Retornà a Catalunya el 1815, i ensenyà humanitats al col·legi de València.