Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma , de Bellini. Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d’Europa. El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer. En 1880-81 actuà al Liceu de Barcelona, i en 1881-82 a Madrid, on, en anys successius, fou el rival de Gayarre. Tornà al Liceu en 1882-85 i 1886-87. Es retirà el 1905.