OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Masllorenç

Municipi
Baix Penedès

Sumari de l’article

"Plaça de l’om” de Masarbonès, barri de Masllorenç, al Baix Penedès
© M. Albaladejo i J. Palasí
Municipi del Baix Penedès, al límit amb la comarca de l’Alt Camp, accidentat pels contraforts S del Montmell.
Població: 
532 h
[2009]
Extensió: 
7 km2

Situació i presentació

Limita a l’E amb la Bisbal del Penedès, al SE amb Albinyana i al S amb Bonastre. El seu territori és accidentat lleugerament pels darrers contraforts meridionals de la serra del Montmell, amb una altitud mitjana entre 270 i 280 m (cap a llevant trobem els màxims valors, al voltant de 360 m cap a la Font d’en Talló). A les terres incultes hi ha un predomini de garriga sobre el bosc.

El terme comprèn el poble de Masllorenç, cap de municipi, l’agregat de Masarbonès i la urbanització de la Font d’en Talló. Les comunicacions se centren en diverses carreteres locals que enllacen el nuclis de població amb la carretera C-51 de Valls al Vendrell, i també amb els termes de Montferri, Salomó, Bonastre i la Joncosa del Montmell.

La població i l'economia

El 1553 la població ( masllorençans) tenia solament 7 focs. El 1708 hi havia 44 h, xifra que es mantenia en el recompte del 1719. El 1787, segons el cens de Floridablanca, tenia 313 h, el 1830 448 h i 522 h el 1842; a partir d’aquest moment les seves dades apareixen conjuntament amb les del seu agregat Masarbonès. El 1857 tenien 902 h, que davallaren a 828 el 1877 i assoliren el punt més alt el 1881 amb 956 h. A partir d’aquesta data la caiguda, refermada per la crisi de la fil·loxera, fou constant: 911 h el 1900, 827 el 1920, 686 el 1940, 462 el 1970, 418 el 1981 i 376 el 1991. Vers la darreria dels anys noranta s’apreciava una lleugera remuntada, amb 429 h el 2001. L’any 2005 s’arribà a 463 h.

La base econòmica tradicional del terme ha estat l’agricultura, dedicada bàsicament al secà. Les terres són pobres, i abans de les gelades del 1956 els conreus principals eren el garrofer i l’olivera, amb una extensió similar. Els garrofers quedaren molt perjudicats i el 1985, després d’una nova gelada, gairebé van desaparèixer. Les oliveres van retrocedir als llocs de difícil conreu, cosa que va fer augmentar la superfície de les terres incultes i va motivar que un tercer conreu, l’ametller –molt apropiat als sobris terrenys del municipi– passés a ocupar extensions més àmplies. La vinya ha anat adquirint importància i ha esdevingut el conreu principal del municipi, seguit de l’olivera i l’ametller. Hom troba algunes explotacions ramaderes (aviram, oví), tot i que la seva presència no és gaire rellevant. En els darrers anys s’ha produït un augment en la mitjana d’edat dels pagesos del municipi i molts joves han deixat aquest tipus d’activitat (per anar a treballar sovint fora del municipi, en altres sectors), de manera que l’agricultura es practica en bona part com a activitat complementària.Ha tingut certa incidència la indústria del moble i, més tardanament, d’altres sectors, com el tèxtil i el del metall. També s’ha desenvolupat al terme la funció de lloc de segona residència i estiueig, especialment al sector de Masarbonès.

El poble de Masllorenç

El poble de Masllorenç (418 h el 2006) és situat a 304 m d’altitud al sector de ponent del terme. És format per un agrupament de cases al voltant de l’església parroquial de Sant Ramon de Masllorenç. El carrer de l’Església comunica per les voltes antigues dites de Cal Baró amb el carrer de la Vall, probable referència a un circuit de muralles. L’actual parròquia, neoclàssica, es bastí el 1774 damunt una capella anterior dedicada també a sant Ramon de Penyafort; es reféu el 1854. és un edifici de creu llatina, amb voltes de llunetes i cúpula. El campanar, del 1855, és format per una esvelta torre de base quadrangular i dues torres vuitavades coronada per un característic àngel que actua de penell i que des de la restauració de l’edifici, el 1977, porta el nom de Llorenç. El 1931 es fundà el sindicat agrícola i el 1943 es construïren les noves escoles municipals. Hi ha un petit teatre als locals de la cooperativa agrícola.

El poble celebra la seva festa major d’hivern pel gener, en honor de sant Ramon de Penyafort. La festa major d’estiu s’escau a l’agost.

Altres indrets del terme

El poble agregat de Masarbonès, dit també abans Masnarbonès, és a l’extrem de llevant del terme, a prop del de la Bisbal. No es coneix l’origen de la caseria, que el 1365 formava part del terme del castell de Puigtinyós i era de G. de Subirats. El 1708 consta amb 9 cases i 31 h. El 1719 pertanyia, com Masllorenç, a Joan de Pinós, amb 9 cases esparses i 34 h. El 1787 tenia 52 h i batlle propi, i ja consta la seva església, neoclàssica, dedicada a sant Bartomeu, un petit edifici amb campanar d’espadanya. El 1830 tenia 105 h, el 1970 eren 35 h i el 2005 se'n registraven 18. A mitjan segle XIX, 20 masos componien el terme, amb consideració de llogaret i depenent ja de Masllorenç com també la seva església. Aleshores criava porcs i produïa blat, oli, vi, llegums i sègol. Elaborava aiguardent i exportava vi. Sobresurten les masies de Cal Martí i Cal Curt. El poble celebra la festa major d’hivern al gener, en honor a sant Sebastià, i la festa major d’estiu a l’agost, per sant Bartomeu.

Al N de Masarbonès, al límit amb el terme de la Bisbal del Penedès, hi ha la urbanització de la Font d’en Talló (40 h el 2005).

La història

La tradició oral creu que el poble va néixer sota la dependència del castell de Puigtinyós. El seu origen estaria en un grup de cases aixecades per a donar sopluig a pagesos i pastors. Aquest nucli originari devia ser on ara hi ha els rentadors. Als seus inicis, encara obscurs, Santes Creus en percebia les primícies. El 1365 consta com a senyor del lloc Berenguer de Montoliu i el nom del poble hi apareix escrit Mas de Lorent . La seva importància devia ser molt petita, com ho demostra el fet que al segle XVI no hi residís cap capellà. Al principi del segle XVIII el poble figura com a propietat de Joan de Pinós. El 1787 la seva parròquia depenia de la de Puigtinyós, encara que tenia batlle propi. A mitjan segle XIX tenia ja escola pròpia i produïa essencialment cereals, llegums, vi i oli, dels quals solament obtenia excedents de vi, que era comercialitzat, i també aiguardent, que s’obtenia al mateix poble.

Col·laboració: 
JoCar

Llegir més...