Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria

(Saragossa, 1910 — Barcelona, 7 d’abril de 1997)

Escriptor.

Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona. Fundador, amb P.Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix (1929), conegué Breton a París i intervingué a Catalunya en l’expansió del surrealisme (era cosí de Luis Buñuel). Fou lector de castellà i de català a Gènova (1932), col·laborà en la premsa italiana i fou corresponsal de La Vanguardia, diari al qual restà vinculat i on col·laborà tota la seva vida, i El Sol. Escriví a Ginesta i Mirador, i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d'Il Mare. Evacuat per la Generalitat el 1936, fou un dels organitzadors dels serveis de propaganda del govern de Burgos. Entrà a Barcelona el 1939, però ben aviat dimití els càrrecs polítics i es dedicà al periodisme, com a corresponsal a Itàlia i com a redactor literari de La Vanguardia. Retornà definitivament a Catalunya el 1953. Fou fundador de Destino, començà la sèrie Poesía en la Mano i dirigí Entregas de Poesía (1951-55). Publicà una Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950), una Presentació de James Joyce... (1981), una Antología poética de Ausias March (1981; traducció catalana del 1985) i Perfil de sombras (1994), recull dels seus articles.