Ingressà a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga (1916), després d’haver residit set anys a l’Argentina. Amic de Daniel Cardona i de M.Carrrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català —decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris— i s’establí a París, de rellotger (1922). Fidel a Francesc Macià, el 1924 s’incorporà al moviment d’Estat Català. Prestà una activa ajuda als exiliats de la guerra civil. El 1945 fundà el casal de Catalunya de París, del qual fou també president. Amb Lluís Esteve publicà el butlletí Estat Català (1955-59). El 1956 fou nomenat secretari delegat a l’exterior d’Estat Català. Col·laborà amb Josep M.Batista i Roca en la reivindicació del reconeixement i de les llibertats de Catalunya davant la UNESCO el 1958.