Situació i presentació
El terme municipal de Masquefa, de 17,06 km2, és a l’extrem sud-oriental de la comarca. Limita pel costat de l’Anoia amb els termes de Piera (W) i els Hostalets de Pierola (N i NE), i amb els de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat, a l’E) i Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès, al S i E). El torrent del Sastre i la riera de Masquefa escorren les barrancades al Llobregat i trenquen els alts de Masquefa (el punt més elevat és el Serral de Margall, a 320 m), formats per estrats del miocè.
Comprèn el poble de Masquefa, cap de municipi, part del poble de la Beguda Alta i nombroses urbanitzacions, com Can Parellada, Can Quiseró, Can Valls i el Maset.
La carretera de Capellades a Martorell travessava la població, però es construí una variant. Una altra carretera local comunica Masquefa amb Sant Sadurní d’Anoia. També té estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, d’Igualada a Barcelona, a Masquefa, a Can Parellada i a la Beguda Alta.
El nom de la població, considerat d’arrel àrab, significa ‘lloc fèrtil’: Meskéfe. En la documentació antiga apareixen diverses variacions d’aquesta grafia: Magzepha (963), Maccefa (975, 1004, 1008, 1064), Maczefa (1004, 1040), Maccepha (1033), Macceffa (1063), Mahzefa (1068) i Maszchefa (1153).
La població i l’economia
Els fogatjaments del segle XIV donen a la població (masquefins) una trentena de focs, i els del segle XV només una vintena. A continuació es produeix un lleuger increment, amb 25 cases habitades el 1515 i 29 el 1553. Ja al segle XVIII, s’arribà a 240 h el 1719, i a 377 el 1787. Durant el segle XIX es registraren uns ascensos notables de població i una davallada. De 874 h el 1830 es passà a 204 el 1860, a 1.273 el 1877 i a 1.417 el 1887. La mortaldat dels ceps per la fil·loxera provocà la pèrdua de 613 h la darrera dècada del segle XIX. El segle XX s’inicià amb una lleugera recuperació i, durant els dos primers decennis, se sobrepassaren els 1.100 h. Continuà l’ascens, amb 1.232 h el 1930 i 1.335 h el 1940. Es produí, però, una nova reculada, amb 1.160 h el 1950 i 1.064 el 1960. El creixement industrial i l’expansió de les urbanitzacions van fer augmentar els censos i hi hagué un salt de 1.605 h el 1970 a 2.287 h el 1981, 2.653 h el 1991, 5.500 h el 2001 i 7.070 el 2005.
En el sector primari, el 2001 treballava només l’1,6% de la població ocupada. Els conreus són de secà i predomina la vinya, seguida ja molt de lluny pels cereals. Del conreu de la vinya ha derivat la indústria del vi i del cava.
El vi masquefí porta la denominació d’origen Penedès. El 1989, la firma francesa Moët Chandon va comprar una finca (Mas Bernic) al terme, on cultiva la vinya a fi d’elaborar cava. Una bona part de la superfície del terme és improductiva i poblada de boscos de pins, alzinars i matollar mediterrani. Pel que fa a la ramaderia, hi ha cria de bestiar boví, porcí, conills i aviram. Destaquen l’explotació ramadera de la Pedrosa i de la Maçana. Al municipi s’ha establert un centre de recuperació i reproducció de fauna autòctona (COMAN), que s’ha especialitzat en rèptils i amfibis.
Les activitats industrials ocupaven, el 2001, el 38,14% de la població. Part d’aquestes activitats correspon als polígons de la Pedrosa i la Coromina. Hi ha centres dedicats a la manipulació del cartó, a la fabricació de càpsules de precintar, de pots i taps, d’accessoris per a automòbils i de fornitures metàl·liques. L’activitat industrial és, doncs, força diversificada, tot destacant-hi el sector del metall.
Al municipi es fa mercat el dimarts. El sector dels serveis ha adquirit una importància notable, amb el 48,16% de la població ocupada, que en part treballa a Barcelona i Martorell, llocs amb els quals Masquefa està molt ben comunicada. El municipi disposa de centres d’ensenyament i diverses instal·lacions esportives. L’hostaleria havia destacat tradicionalment, amb establiments com l’Hostal Montserrat i Can Parellada. Des del 1965 s’han desenvolupat al terme nombroses urbanitzacions. Una bona part d’aquests habitatges ha esdevingut residències permanents a causa de la proximitat als centres industrials de Martorell i Barcelona.
El poble de Masquefa
El poble de Masquefa (257 m d’altitud), que tenia 4.482 h el 2005, és repartit a les dues bandes de la carretera actual de Capellades a Martorell que gairebé ressegueix l’antic camí ral, de tanta influència en el seu assentament. La primitiva fesomia de poble carrer, amb l’eix del carrer Major, ha anat canviant, amb blocs de pisos a banda i banda de la via fèrria. Des del final del segle XVIII es consideren com a part de la vila els antics ravals del Serralet i de la Creueta. Actualment hi són totalment integrats.
Vista de l’església de Sant Pere de Masquefa
© Patrimonifunerari.cat
L’antiga església parroquial de Sant Pere, romànica, d’una nau amb absis decorat amb fris en dent de serra i arcuacions llombardes, és aturonada a uns 500 m al N del poble; en procedeixen dos retaules gòtics conservats al Museu Diocesà de Barcelona. Al seu costat hi havia les restes del castell, que foren substituïdes per una esplanada. Dins el poble hi ha l’església parroquial actual, la primera pedra de la qual es va posar el 1922 i que fou inaugurada el 1925. Dedicada també a sant Pere, és coronada per un campanar acabat amb un rellotge a quatre vents cobert amb una volta de ferro forjat. Ja anteriorment, a l’extrem del poble, a la vora del camí ral, s’havia alçat una capella a la Mare de Déu del Roser.
L’activitat cultural de Masquefa és representada per diverses entitats, entre les quals destaca especialment l’Alzinar, una societat recreativa i cultural que funciona des del 1959. Hi ha també una biblioteca municipal.
La festa major de la població s’escau pels volts de la festivitat de Santa Magdalena, al juliol. La festa petita es fa pel maig, festivitat de Sant Isidre, quan és típic de ballar el ball de la Garlanda i fer el sopar de faves. Pel Dilluns de Pasqua se celebra un aplec al cementiri vell, i al setembre, la festa del raïm i dels avis. Cal destacar el ball de bastoners, típic de les festes populars locals i de les de la contrada.
Altres indrets del terme
A l’E de Masquefa hi ha el poble de la Beguda Alta (252 m d’altitud), que el 2005 tenia 171 h empadronats al municipi. És compartit amb Sant Esteve Sesrovires i Sant Llorenç d’Hortons, amb edificis a ambdós costats de la carretera de Capellades a Martorell. La seva església de Santa Maria és sufragània de Sant Llorenç d’Hortons. Cal mencionar-ne la Societat Recreativa Unió Begudenca, creada el 1922.
Entre Masquefa i la Beguda Alta s’estén la urbanització de Can Parellada, amb 1.343 h el 2005. Al S del cap de municipi hi ha les urbanitzacions de Can Valls, el Maset i Can Quiseró, que el 1996 tenien 99 h, 778 h i 197 h respectivament.
L’antiga quadra de Castellet dividí les seves terres als voltants de Can Bonastre, a l’W del terme, entre els termes de Masquefa i de Piera.
La història
El castell de Masquefa, esmentat des del 963, el 998 passà al domini del monestir de Sant Cugat del Vallès. La seva possessió fou repetidament confirmada pels papes Silvestre II (1002), Joan XVIII (1007) i Urbà II (1098). Més tardanament, el rei Jaume I el Conqueridor, el 1234, també els reconegué el seu govern senyorial. Al fogatjament de 1365-70 figurà, dins la vegueria de Vilafranca del Penedès, el castell de Masquefa, que era del paborde del Penedès, i es repetiren els mateixos conceptes al fogatjament dimanat de la cort de Cervera, del 1359. En canvi, des del segle XVII figurà registrat entre els llocs que són del rei, i aquesta jurisdicció reial esdevingué la definitiva. Pertangué a la vegueria de Vilafranca del Penedès fins el 1716, i després, al corregiment vilafranquí fins el 1833.