Josep Masriera i Vidal (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875) establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran. Fills seus foren Josep Masriera i Manovens, Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens (Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932), escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F.Vidal, hi creà la secció de foneria (1878)); fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants estàtues de bronze de l’escultura anecdotista de la fi del s XIX; a Xile (1911-14) féu foneria artística emprant el procediment de la cera perduda, i a Madrid, més tard, dirigí les exposicions del Círculo de Bellas Artes. Fills de Josep foren els argenters Josep Masriera i Rosés i Ricard Masriera i Rosés, així com el polifacètic Lluís Masriera i Rosés, pare de l’arquitecte Joan Masriera i Campins. Fills de Frederic foren el dibuixant i pintor Víctor Masriera i Vila (Barcelona 1875 — Castellar del Vallès, Vallès Occidental 1938), format a Barcelona (Llotja) i a París, que assumí la direcció artística de la foneria Masriera i Campins, el 1900 guanyà una medalla d’or a París i el 1904 una primera medalla a Madrid per treballs de ferro i bronze, anà a l’Argentina i publicà un Manual de pedagogía del dibujo; Rossend Masriera i Vila (Barcelona, 30 de gener de 1887 — ?), violinista i compositor, establert a Xile; i el dibuixant i pintor Frederic Masriera i Vila (Barcelona 1890 — París 1943), format a Llotja i caricaturista, amb els pseudònims de Masvila i Fricus. La casa de joieria i argenteria, anomenada des del 1872 Masriera i Fills i, més tard, Vídua de Masriera i Fills i Masriera Germans (1886), fou la principal del seu gènere dins el Modernisme català. Obtingué premis destacats, entre els quals sobresurten dues medalles d’or de l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i una a París (1889) i els grans premis de Saragossa (1908) i de Gant (1913). El 1915 s’associà amb la casa Carreras. Una altra branca de la família és encapçalada per l’argenter Salvador Masriera i Vidal, germà de Josep i pare d'Artur Masriera i Colomer i del músic Enric Masriera i Colomer (Barcelona 1864 — ?), deixeble de Vidiella i autor d’uns Ensayos para la crítica musical (1889), que residí a l’Havana des del 1907, on fou director del conservatori d’El Vedado. Fill d’Artur és Miquel Masriera i Rubio.