El sector oriental del terme és pantanós i ocupat per arrossars, mentre que el sector occidental és d’horta clàssica; aprofita, per al regadiu, l’aigua de la séquia de Favara i de les fonts de Favara, a més de l’aigua de l’Albufera, que hom eleva des del 1878, i produeix hortalisses, blat de moro i té petites partides de tarongerar. L’activitat industrial se centra en tallers de mobles i de xapes de fusta; hi ha noves fàbriques a la carretera de València a Alacant. La població, que tingué un dinamisme extraordinari als s. XVIII i XIX, gràcies a l’ampliació dels conreus guanyant terreny a la marjal, s’estacionà al començament del s. XX, però darrerament ha tornat a experimentar un fort augment. El 46% de la població activa treballa a la indústria i el 16% a l’agricultura. El poble (8 113 h agl [2006] , massanassers ; 11 m alt.) forma gairebé un sol nucli amb Catarroja. L’església parroquial és dedicada a sant Pere. D’origen islàmic, poc temps després de la conquesta era de l’orde de Calatrava. A la fi del s. XIV passà als Boïl i, posteriorment, als marquesos de Dosaigües. El municipi comprèn també la partida de l’ Orba.
Vista de Massanassa
© Fototeca.cat