Nascut en el si d’una família vinculada al món intel·lectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes, músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 (Cançoner musical de Mallorca)—, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà. El 1958 inicià estudis de lletres a la Universitat de Barcelona i es llicencià en filologia romànica el 1963, alhora que seguí els cursos de llengua i literatura als Estudis Universitaris Catalans. Monjo de Montserrat des del 1962, estudià humanitats, filosofia i teologia. Completà la seva formació al monestir de Münsterschwarzach i a Munic, sobre llengua i cultura alemanyes. Fou ordenat sacerdot el 1971, i des del mateix any dirigí les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-93), fou el primer president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (1985-91). Els seus estudis i publicacions se centraren, principalment, en quatre blocs: la literatura popular i medieval; l’Església catalana, sobretot Montserrat; la Guerra Civil i la seva postguerra, especialment a Mallorca, i la història de la llengua, la literatura i la cultura catalanes, en especial del segle XVIII al XX.
És autor d’Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’Església catalana al segle XX (1975), La guerra civil a Mallorca (1976), Església i societat a la Mallorca del segle XX (1977), Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (1978), L’Església catalana entre la guerra i la postguerra (1978), Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana (1979), Trenta anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes (1950-1980). La literatura (de l’Edat Mitjana a la Renaixença) (1980), Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985), El desembarcament de Bayo a Mallorca (1987), Vida i miracles del “Conde Rossi” (1988), Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (1990), El bisbe Josep Miralles i l’Església de Mallorca (1991), Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993, premi Sanchis Guarner 1994), Teatre medieval i del Renaixement (1994), El cònsol Alan Hillgarth i les Illes Balears (1936-1939) (1995), El primer franquisme a Mallorca (1996), Escriptors i erudits contemporanis (1996), sèrie ampliada posteriorment en diversos volums, Guerra civil i repressió a Mallorca (1997), Els bombardeigs de Mallorca durant la guerra civil (1936-1938) (1998), Tres escriptors davant la guerra civil. Georges Bernanos, Joan Estelrich, Llorenç Villalonga (1998), Semblances i comentaris (1999), Antoni M. Sbert, intel·lectual i polític (2000), Antoni M. Sbert. Agitador, polític i promotor cultural (2000), De la guerra i de l’exili. Mallorca, Montserrat, França, Mèxic (1936-1975) (2000), Aspectes de la Guerra Civil a les Illes Balears (2002), Església i societat a la Catalunya contemporània (2003), Sobre Georges Bernanos i altres temes polèmics (2004) i Menorca dins el dominó mediterrani (1936-1939) (2009). Posteriorment publicà Els viatges folklòrics de Marià Aguiló (2002), Rafael Patxot i Jubert. El savi, el mecenes, el patriota (2014) i Caçadors de cançons. Les missions de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (2021).
De la seva obra destaquen la revisió i ampliació de la Història de Montserrat d’Anselm M. Albareda (1972-74) i l’Ideari cançonístic Aguiló (1993), de Joan Puntí i Collell. Edità i anotà el Viatge pintoresc i històric d’Alexandre de Laborde al Principat, al País Valencià i a les Illes (1974-75). Del 1977 al 1979 codirigí amb Joaquim Molas la publicació del Diccionari de la literatura catalana (1979). Director de la revista Studia Monastica (1965-94), des del 1975 dirigí la publicació semestral Randa, d’història i cultura de les Illes, i des del 1986 Llengua i Literatura, i formà part del consell de redacció d’Estudis Romànics des del 2000. És autor també de més d’un centenar d’articles sobre història de la llengua, poesia tradicional, teatre medieval, literatura de la Decadència i de la Renaixença i bibliografia, alguns dels quals recollits dins Els mallorquins i la llengua autòctona (1972).
L’any 1995 succeí Maur Maria Boix i Selva en la direcció de la revista Serra d’Or. Conservador des del 1991 del fons de l’Obra del Cançoner de Cultura Popular de Catalunya, el 1999 fou designat membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 2000 membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Obtingué diversos guardons i distincions, entre els quals hi ha el premi Francesc de Borja Moll, en la convocatòria dels premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear (1989), el premi Crítica Serra d’Or 1993 i el Premi Nacional de cultura popular 1997 de la Generalitat de Catalunya. El 1996 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 1998 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Rebé també el premi Ars Magna 1999 de la Casa Catalana de Mallorca, i el 2009 el Consell de Mallorca li atorgà la Medalla d’Or. El 2012 fou guardonat amb el 44è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.