i Pere Mata i Fontanet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Pere Mata i Fontanet

Literatura    Medicina
Pere Mata i Fontanet
© Fototeca.cat
història de la medicina hist med i literatura lit
Metge i escriptor liberal.
Reus, Baix Camp, 14 de juny de 1811 — Reus, Baix Camp, 21 de maig de 1877

Acabà els estudis de medicina a Barcelona el 1835, i aquest mateix any fundà la revista El Propagador de la Libertad. Empresonat a causa de les seves idees liberals, hagué d’exiliar-se, i amplià els estudis de medicina a Marsella i a Montpeller. Retornà a Espanya, i, tornat a perseguir, s’exilià a París, on seguí uns cursos amb M. Orfila. Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus. Elegit diputat, el 1842 fou secretari de les corts, i el 1843 fou designat oficial primer al ministeri de Foment. Del 1843 al 1854 ocupà la càtedra de medicina legal i toxicologia a la Universitat de Madrid. Durant aquest temps escriví un Tratado de medicina i cirugía legal, teórica y práctica, seguido de un compendio de toxicología (1846), Examen crítico de la homeopatía (1851-52), Doctrina médico-filosófica española (1860), etc. En la seva obra intentà d’introduir els nous corrents d’oposició a la ideologia mèdica oficial, defensà la visió anatòmica de les malalties mentals i polemitzà contra l’hipocratisme imperant; és un dels precursors de la psiquiatria a Espanya, especialment de la seva problemàtica forense. Presidí l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia. El 1868 fou degà de la facultat de medicina; posteriorment fou rector de la Universitat de Madrid. Durant el regnat d’Amadeu de Savoia fou governador civil de Madrid. Escriví també novel·les històriques (El poeta y el banquero, 1842; Los moros del Riff o el presidiario de los Alhucemas, 1856; El idiota o los trabucaires del Pirineo, 1856; Los mártires de Siria, 1861; etc.), poesia (Fotografías íntimas, 1875; i, en català, els poemes Lo vot complert, publicat a “El Vapor” el 1836; Records de la pàtria i altres que no foren publicats) i estudis sobre lingüística (Curso de lengua universal, 1862). El 1897 Reus donà el seu nom al famós nosocomi bastit per Domènech i Montaner. El seu net Pedro Mata y Domínguez (Madrid 1875 — 1946) fou periodista i novel·lista, molt popular al seu temps, dins l’escola naturalista de Felipe Trigo (Ganarás el pan, 1901; La Catorce, 1913; Corazones sin rumbo, 1917; etc.).

Col·laboració: 
OrC

Llegir més...