Filla de l’escriptora i pedagoga Àngels Garriga i Martín, es formà a l’escola Pere Vila i a l’Institut Escola de la Generalitat. Inicià la seva tasca pedagògica el 1944 a Saifores (Baix Penedès), a la casa pairal dels Mata —actualment casal per a mestres per a la didàctica de l’estudi de comarques—, on residí durant vint anys. Llicenciada en pedagogia (1957), participà en la creació de l’escola Talitha (1956), i el 1965 fundà l’Escola de Mestres Rosa Sensat on, de manera clandestina, inicià un treball de renovació pedagògica inspirada en l’Escola Normal de la Generalitat republicana. Treballà sobretot en l’aprenentatge de la lectura i en el tractament del contacte de llengües a l’escola, concretant-ho en l’orientació del programa del material de lectura de l’editorial La Galera i amb obres com ara Quadres de fonologia per a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura catalana (1974 amb J.M. Cormand). Des del 1971 fins al 1980 tingué una actuació molt destacada en les tasques de l’Institut de les Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1974 impulsà la creació de la revista Perspectiva Escolar. Els primers anys de la transició (1975 i 1976) fou la principal protagonista de la campanya en favor d’una escola pública, democràtica i catalana, que esdevindria de fet el programa pedagògic de l’esquerra majoritària a Catalunya, de la qual fou una dirigent rellevant a partir del seu ingrés a Convergència Socialista el 1976 (posteriorment PSC-PSOE). L’any següent inicià una carrera política en ser elegida diputada al Congrés de Madrid. Posteriorment (1980 i 1984) fou diputada al Parlament de Catalunya i senadora (1983-84 i 1993-96). Del 1986 al 2002 fou vicepresidenta del Consell Escolar de l’Estat i el 2004 en fou nomenada presidenta. En 1987-95 fou també regidora d’educació de Barcelona i presidenta del Consell Escolar de Catalunya (1987-95). Rebé, entre altres guardons, la Medalla d’Alfons X el Savi (1990), la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (1997), la Creu de Sant Jordi (1997) i, a títol pòstum, la Gran Creu de l’orde de Carles III (2006) del consell de ministres i la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya (2015), juntament amb les set primeres diputades de la cambra.