Vida i obra
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia, un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs. El 1930 ingressà ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona. Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment amb el grup universitari Acció Cultural Valenciana i la direcció de la revista Acció Valenciana. Poc després de la proclamació de la República, fou ascendit a conservador de la Secció de Numismàtica del Museo Arqueológico Nacional (MAN) i es traslladà a Madrid. Continuà, però, la seva actuació valencianista, palesa amb la publicació del llibret El País Valencià (1933), una introducció geograficohistòrica de caràcter polític, publicada pel Centre de Cultura Valenciana.
Després de l’inici de la guerra civil, fou traslladat (1937) a València com a director de l’Arxiu General (futur Arxiu del Regne de València), on treballà pel salvament del patrimoni artístic i documental valencià. Al final de la guerra, s’adherí al Movimiento Nacional i fou readmès al cos facultatiu sense sancions. La seva carrera professional es desenvolupà notablement i amb rapidesa: després d’un breu retorn a la seva destinació original al MAN, fou nomenat (1940) director de la Biblioteca de Catalunya, rebatejada llavors com a Biblioteca Central de la Diputació de Barcelona (1940-73); director de l’Escola de Bibliotecàries (1942) de la mateixa diputació, on fundà i dirigí la revista Biblioteconomía (1944); catedràtic de paleografia i diplomàtica de les universitats d’Oviedo (1943), València (1943-45) i Barcelona (1945-71), i inspector de biblioteques (1953) de la “Zona de Levante”.
Vocal i conseller de diversos patronats del CSIC, i de juntes i comissions per a la protecció del Tresor Artístic i Bibliogràfic, fou també membre de diverses acadèmies, entre d’altres, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1943), el Centre de Cultura Valenciana (1945) i la Real Academia de la Historia, i objecte de nombroses distincions, condecoracions i premis.
La seva prolixa obra té un caràcter essencialment erudit, d’acord amb la tasca que es considerava pròpia d’un facultatiu arxiver bibliotecari i antiquari. Destacà especialment en el camp de la numismàtica i en el que ell anomenà “història monetària”, amb una atenció preferent a la moneda medieval i foral del Regne de València i als altres territoris de la Corona d’Aragó, tot i que també publicà nombrosos treballs de caràcter paleogràfic i diplomàtic, o bé relacionats amb l’arxivística i la biblioteconomia. Al principi, escriví diversos treballs en català, però, des del 1939, bàsicament publicà en castellà, tret d’alguna excepció tardana. Exercí la docència en paleografia i diplomàtica, sempre en qualitat de catedràtic. El seu fons personal és a càrrec de les seves filles Josefina i Maria Dolors Mateu Ibars, catedràtica de paleografia a la UB i arxivera de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, respectivament.
Entre la seva bibliografia sobre numismàtica, moneda i història monetària destaquen: La ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los siglos XIII al XVIII. Ensayo sobre una casa real de moneda en uno de los estados de la Corona de Aragón (1929), El ducado, unidad monetaria internacional oro, durante el siglo XV y su aparición en la Península Ibérica (1934), Las monedas visigodas del Museo Arqueológico Nacional (1936), Pesals valencians del segle XVIII (1937), El florí d’or d’Aragó (1937), Aportación a la historia monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVIII (1955), l’edició crítica del Llibre de privilegis de la seca de València (1957), El ius monetae en el condado de Ampurias (1957), Bibliografía de la historia monetaria de España (1958), Glosario Hispánico de Numismática (1964), Las monedas de Alfonso el Magnánimo, rey de Aragón (1416-1458). Exposición sintética (1964) i La moneda del Reino de Valencia (exposición sintética) (1977). També destaquen els estudis de numismàtica sobre l’època de les Germanies (1928), de Ferran el Catòlic (1930), del rei arxiduc Carles (1932), les relacions monetàries entre Catalunya i València als segles XIII i XIV (1931), les del Principat, València i Mallorca amb Anglaterra als segles XIII-XV (1934), els catàlegs de ponderals i de monedes visigòtiques del Museo Arqueológico i del Gabinete Numismático de Madrid (1934 i 1936) inumerari visigòtic de la Tarraconense, Sagunt i València (1941).
De la seva bibliografia sobre biblioteques i arxius sobresurten: Alfonso V de Aragón y el Archivo General de Valencia (1945), El “Viage Literario” del Padre Villanueva y las iglesias de Cataluña (1947), Guía de las Bibliotecas de Barcelona y su provincia (1952) i En torno a Pérez Bayer, numísmata y bibliotecario (1953). També contribuí a l’estudi de Joan Lluís Vives i sant Vicent Ferrer, i de diversos aspectes de la cultura catalana, amb notes biogràfiques sobre personalitats catalanes i estudis sobre toponímia monetària, entre d’altres.
Bibliografia
- Diversos autors (1984): Titula de Felipe Mateu y Llopis. Su obra científica al conmemorar el LXXXIII aniversario. Barcelona, Universitat de Barcelona.
- Funés Julià, S. (ed.) (1972): Bibliografia de Felipe Mateu i Llopis reunida en su LXX aniversario. Barcelona, Universitat de Barcelona.