Lluità a favor de Napoleó a Itàlia i a Prússia (1806-07). El 1810 fou enviat a Catalunya com a governador militar de Barcelona, a les ordres de J.É.Macdonald; però eixamplà les seves atribucions i esdevingué, de fet, el veritable cap de l’ocupació francesa. Emprà mètodes conciliadors i procurà de normalitzar la vida ciutadana. Restablí la Junta de Comerç i autoritzà la reobertura del seminari i el retorn del clergat regular, amb limitacions; reformà el sistema judicial i el tributari, d’acord amb el model francès, i creà nous tributs. Féu subvencionar el teatre de la Santa Creu, per tal que restés obert, i reprimí el bandidatge. Quan el Principat fou annexat a França (1812), fou reduït a les funcions militars estrictes i fou nomenat comandant superior de la Baixa Catalunya. El 1813 passà a França. Acceptà la restauració dels Borbó de França, i el 1819 fou creat par per Lluís XVIII.