i Mato Grosso | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Mato Grosso

Brasil
Regió del centre-oest del Brasil.

És dividit entre els estats de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, i ocupa una àrea de prop d’1 250 000 km2. Fisiogràficament, més de les dues terceres parts, al N, el S i l’E, corresponen a les terres altes de l’escut brasiler, de relleu amb predomini d’altiplans. Les serralades (Roncador, Apiacas, Norte, Maracajú, Chapada dos Parecís) no superen els 1 000 m d’altitud. El sector sud-occidental és ocupat per les terres baixes del Pantanal Matogrossense, on conflueix el curs baix de diversos rius (Paraguai, Miranda, Cuiabá, Taquari), que forma una extensíssima àrea d’aiguamolls. La meitat nord és tributària de la conca de l’Amazones; hi corren el Xingu, el São Manuel i el Juruena, principals afluents. La meitat sud forma part de la conca del Paraguai, i el Paraná constitueix el límit sud-occidental de la regió. El clima és tropical. La temperatura mitjana anual és de 26ºC, i la pluviositat anual arriba als 1 500 mm. Hi ha una estació seca de maig a setembre, i la humitat és molt més acusada a les terres baixes. La major part del territori és coberta per la selva, d’on li ve el nom. La densitat de població és molt baixa (2 h/km2 a l’estat septentrional i 5 h/km2 al meridional), de predomini rural i majoritàriament mestissa. El principal recurs econòmic és el bestiar boví, que aprofita sobretot les pastures de la part occidental guanyades als aiguamolls. Antigament fou una important àrea minera pels seus jaciments de diamants i, sobretot, d’or, objecte d’una extracció intensiva que els exhaurí. Hi ha, però, importants dipòsits de manganès (Urucum) i, sobretot, de ferro, en gran part inexplotats. Tot i que hi ha aeroport a Cuiabá i a Campo Grande, les deficients i escasses comunicacions són, en bona part, causants de l’isolament i el subdesenvolupament de la regió. El Mato Grosso començà a ésser explorat els primers anys del s. XVIII, que s’hi establiren buscadors d’or. Fins el 1914, que hom construí el ferrocarril, les úniques vies de comunicació eren els rius Paraná i Paraguai. Administrativament, depengué de la capitania de São Paulo fins el 1748, que se'n separà. Província el 1822 i estat federat del Brasil (1889), el 1979 fou dividit en els dos estats actuals. Des del final del s. XX, l’estat brasiler impulsa la colonització de la regió obrint noves vies de comunicació i promovent l’explotació dels recursos miners.

Llegir més...