Estudià arquitectura a Xile i es traslladà a Europa, on treballà amb Le Corbusier i Gropius, com també amb Josep Lluís Sert en el Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París (1937). Mitjançant Dalí i García Lorca entrà en contacte amb el grup surrealista. La seva obra pictòrica evoca espais onírics poblats per éssers fantàstics. Es convertí en un dels pintors més representatius de l’expressionisme abstracte. Els darrers anys de la seva vida s’instal·là a Tarquínia (Laci), allunyat dels cercles artístics i intel·lectuals, on s’interessà per la investigació de la informàtica en l’art. Vinculat amb els grups polítics d’esquerra –el 1973 pintà diversos murals urbans a Santiago convidat pel president Allende–, fou guardonat amb el Premio Nacional de les arts xilè (1990) i amb el premi Príncipe de Asturias de les arts (1992).