Combaté els perses a Constantina (581), i gràcies a la seva victòria, Tiberi II l’escollí com a gendre i successor. Reorganitzà l’administració de l’Imperi i creà els exarcats d’Àfrica i d’Itàlia (preludi de la gran reforma dels temes durant el segle VII). Protegí les fronteres de Bizanci contra els perses (583-91) i els moros que s’havien insurgit a l’Àfrica (587). També defensà Itàlia contra els longobards, i aturà els àvars i els eslaus a la frontera dels Balcans. Malgrat això, no pogué vèncer el descontentament de l’exèrcit, que nomenà emperador el centurió Focas. Fou assassinat, juntament amb els seus fills.