Deixeble i nebot de Durkheim, és considerat el veritable fundador de l’etnologia a França, com a introductor a l’escola sociològica francesa d’una concepció alhora funcionalista i estructuralista, caracteritzada pel que anomenà “fenomen social total”, que no considera les diverses manifestacions socials separadament i des d’una perspectiva única (econòmica, jurídica, religiosa, etc.), sinó com a parts d’un tot indivisible. Director des del 1898 de L’Anné sociologique, fou catedràtic d’història de les religions a L’École pratique d’hautes études (1901-31), i posteriorment professor al Collège de France. Bé que la seva obra publicada és relativament escassa i asistemàtica, la seva influència ha estat molt profunda, sobretot l'Essai sur le don (1926), la seva contribució teòrica més important, que considera l’intercanvi com el fenomen central de la vida social. És autor també de Mélanges d’histoire des religions (1909, amb H.Hubert), Fragment d’un plan de sociologie générale descriptive (1934), d’un Manuel d’Ethnographie (1947) i dels articles recollits a Sociologie et anthropologie (1950), entre d’altres. El deixeble més prominent de Mauss és C.Lévi-Strauss.