Fill de l’arxiduc d’Àustria Francesc Carles, es casà amb Carlota de Bèlgica (1857). Després de la intervenció francesa a Mèxic (1862), Napoleó III i els conservadors mexicans li oferiren la corona, que acceptà després de la caiguda de Puebla (1863), i signà el tractat de Miramar amb Napoleó III. Formà un govern liberal, mal acollit pels seus partidaris. La funesta influència de Bazaine féu augmentar la impopularitat del sobirà. Abandonat pels francesos, que li prestaven suport, el 1867 es dirigí a Querétaro amb l’exèrcit, i, traït pel coronel López, hagué de rendir-se a les forces republicanes d’Escobedo. Fou afusellat allà mateix amb Miramón i Mejía.